dimecres, 4 d’octubre de 2017

Petits símptomes d’allò que s’albira



 El president de la Generalitat, un “fora llei” segons la vicepresidenta del govern espanyol. La qualificació no es casual. Als fora llei se’ls posa a la presó. Fa mig segle se’ls hi podia disparar sense avisar.  

El major dels Mossos imputat per sedició ( possibles 10 o 15 anys de trena). El comandant de les forces repressives catalanes és elevat a la categoria de màrtir per part dels aparells d’estat.

Els presidents de les entitats indepes també imputats per sedició (la mateixa pena).

Possible il·legalització d’algunes entitats o partits  ( no dono idees, que me les poden agafar).

Moviments logístics l’exercit ( avís d’una aplicació suau de l’article 8 de la consti?).

Els somriures es comencen a congelar. La por recorre les rengleres de la rebel·lió catalana.

L’ òrgan monàrquic La Vanguardia ement el toc de retirada.

Les propostes de mediació semblen arribar tard: ni el govern d’ Espanya ni el rei manifesten no voler negociar amb els “fora llei”.

Primeres manifestacions obertes de la identitat espanyola, ben present a la societat catalana. He escoltat picar cassoles en el moment que parlava Puigdemont o el desigual ressò de la vaga “general” en la producció industrial. Que la idea de la “fractura” repetida cansinament per Ciutadans, el PP i els mitjans de comunicació de la dreta espanyola faci forat en gent del carrer. Esperem que la manifestació espanyolista del diumenge que ve no capitalitzi aquesta realitat sociològica.

Si no es vol que l’extrema dreta capitalitzi aquesta realitat sociològica, calen gestos. Però per a fer gestos, primer s’ha de reconèixer la realitat i els estrategues de la revolució dels somriures no semblen tenir constància d’aquesta realitat.

Seguirem... avui a les 10h intervinc a Ràdio Sabadell 94,6.





dilluns, 2 d’octubre de 2017

NO FER-SE TRAMPES AL SOLITARI

SOBRE EL CARÀCTER DE CLASSE DE LA VAGA GENERAL DE DEMÀ



He llegit que alguns amics i camarades es volen esborrar de CCOO per que el sindicat s’ha sumat ( de manera una mica tardana, però ho ha fet) a la vaga general de demà.
La primera cosa que em sorprèn és que hagin pensat en esborrar-se del sindicat ara i no quan el sindicat ha signat alguns dels pactes socials anteriors en les darreres dècades. Ho dic des del respecte absolut als companys que segueixen a CCOO. Cadascú sabrà allò que es fa. Però no ha deixat de sorprendre’m el moment  escollit per aquests companys per a convertir-se en “sector crític”. També m’han sorprès  els arguments emprats.
Llegeixo en alguns murs de Fcebook, que CCOO s’ha convertit en un sindicat vertical. També que la vaga es fa amb permís de la patronal, inclús impulsada per la burgesia. Imagino que la patronal es deu haver fet de la CGT, de la IAC o de Cobas.
Respecte absolut per les posicions dels companys i amics. Però també els demano que es respectin ells mateixos i que no es facin trampes al solitari.
Tres cosetes:
1.- La patronal no convoca la vaga. Per suposat que no ho fa Foment del Treball, el Cercle d’Economia, La Camara de Contractistes d’Obres de Catalunya, ni la resta d’organitzacions de la gran empresa. Tampoc ho fa Telefònica, la Caixa, la SEAT, la Nissan, el Banc de Sabadell, Aigües de Barcelona, Gas Natural, CArrefour, El Corte Inglés, Mercadona ni cap gran empresa.
2.- La Pymec i CECOT participen a la Mesa per la Democràcia, però no convoquen l’atur. La CECOT ho diu amb totes les lletres: És per aquest motiu que, com a membres de la Taula per la Democràcia no ens hem adherit a cap vaga general, que és l’àmbit on es dirimeixen els conflictes laborals” . La pela és la pela. Ells lluiten per la independència però la protesta contra la repressió del poble no els ha de costar ni un euro. A aquell que faci vaga en una empresa d’aquestes patronals li descomptaran el dia si no l’acomiaden. Una forma ben estranya de convocar vagues, a fe de deu!
3.- Segurament a la administració i a les empreses públiques dependents de la Generalitat i dels ajuntaments indepes, la vaga serà fàcil de fer. Aquí si que la patronal està a favor de la vaga i els serveis mínims seran molt més reduïts que quan es tracta de recuperar el poder adquisitiu dels salaris o per acabar amb la precarietat.
En resum: no crec que es pugui caracteritzar a CCOO ni als sindicats minoritaris convocants com a sindicats verticals per haver fet aquesta convocatòria. No entro en d’altres temes. Per això, crec que no.
Amics i companys haureu de buscar un altre argument per a no parar demà.
O, permeteu-me la ironia i la broma: si demà no pareu estareu d’acord amb la patronal de la gran i de la petita i mitjana empresa.

És cert que la mobilització de demà ( només li diré vaga general quan constati que hi ha vaga general: les he fetes totes i sé de què parlo) té un caràcter que no és netament obrer. Té un caire més popular, més interclassista. Però els comunistes sabem de tota la vida que, a cops són necessàries aliances amb d’altres sectors populars i democràtics. Sobre tot si amb això denunciem la presencia i la actuació que actuen salvatgement amb la població. Si és contra la repressió es tracta d’una aliança correcta i que ajuda a aïllar l’enemic principal.
En fi, és una mica avorrit tenir de explicar coses de pre-escolar de marxisme a gent que es diu comunista. Però els temps ho exigeixen. I perdoneu, no volia ofendre a ningún.

Zero a l’enquerra

POSICIONAMENTS DE CECOT Y DE PYMEC





dilluns, 25 de setembre de 2017

El text en el seu context


El context en que Marx va escriure allò de que "els obrers no tenen pàtria"

Alguns camarades citen allò de que "els obrers no tenen pàtria" per a argumentar que no aniran a votar. 
Fer dependre l'actitut política que un adopta davant d'un problema actual d'una cita extreta de context em sembla una actitud dogmàtica.
Però, a més, obliden la resta del text i encara més, obliden el context. En tot cas, si cal debatre sobre textos, caldria llegir els textos sencers i tenir en compte el context en que foren produits. Aixi que aquí van les dues referències del Manifest de 1848 a la qüestió nacional.


I
"Encara que no ho és pel seu contingut, en la seva forma la lluita del proletariat contra la burgesia, és per ara una lluita nacional. És natural que el proletariat de cada país ha d'acabar en primer terme amb la pròpia burgesia." 
( Manifest del partit comunista, (1848) capítol 1, Burgesos i proletaris).
II
"També s'ha retret als comunistes que volien abolir la pàtria, la nacionalitat.
El obrers no tenen pàtria. No és possible treure'ls allò que no tenen. Donat que que el proletariat encara ha de conquerir en primer terme, l’hegemonia política, elevar-se a classe nacional, constituir-se ell mateix en nació, encara és nacional, encara que de cap manera en el sentit que li dona la burgesia.
Les segregacions i contradiccions nacionals dels pobles desapareixen ja cada cop més amb el desenvolupament de la burgesia, amb la llibertat de comerç, amb el mercat mundial, la uniformitat de la producció industrial i les condicions de vida corresponents amb ells.
L’hegemonia del proletariat les farà desaparèixer encara més. La acció unificada, per lo menys en els països civilitzats és una de les condicions primordials del seu alliberament.
En la mesura en que es deroga la explotació d’un individu per un altre, es deroga l’explotació d’una nació per una altra.
Amb la desaparició de les contradiccions de les classes en el si intern de la nació desapareixerà la posició hostil de les nacions entre sí”
( Manifest del partit comunista, (1848) capítol II, Comunistes i proletaris)

No sé si cal, ara i aquí, entrar a debatre aquests textos, que d'altra banda, en continuen semblant il·luminadors. 
Ara mateix la immensa majoria del personal ho deu considerar sobrer i no li manquen raons. 
Pero intentar justificar una decisió tàctica (que em sembla francament errònia) amb un cita mutilada d'un text d'un clàssic em sembla francament la mostra d'una inmensa derrota cultural.

Signat a Sabadell, 25 de setembre de 2017.
 L'historiador de guardia