A la foto, Georges i Nadya amb alguns amics seus, a Valldoreix Joaquin, Mª Angels, Vera, Héctor, Montse i Mercedes. Dies feliços.
Georges Labica, una vida exemplar
La persona que ens ha ensenyat tantes coses. Que ens ha ensenyat pels seus escrits i intervencions i, sobretot per la seva vida. Una vida, per a dir-ho amb el clàssic, exemplar.
Imagino a Nadya i no puc fer altra cosa que plorar al mateix temps que ella, ni que sigui a mil quilòmetres de distància.
Georges mai no es plegà davant cap poder del món. No s'hi plegà quan en la guerra d'Algèria l'esquerra francesa mirava cap a una banda, titllant els lluitadors algerians de terroristes. No s'hi plegà quan durant el maig del 68 la direcció del PCF era incapaç de comprendre allò que passava al carrer, a les fàbriques i a les universitats.
No s'hi plegà quan el 1979, publicà junt als seus camarades Etienne Balibar, Guy Bois y Jean-Pierre Lefebvre el seu magistral "Ouvrons la fenêtre camarades!", com a intervenció política davant del XXIII congrès del PCF. No s'hi plegà quan fou expulsat d'aquell partit per una direcció que seguia sense entendre rés de rés.
Recordo Georges en un llunyà 1991 en que el vàrem invitar a la fundació Pere Ardiaca i va pronunciar una conferència amb títol "El comunisme no ha quedat enrera", que ens permetè d'orientar-nos en aquell mar de la confussió, de les renúncies, de les desorientacions que es vivien en aquells dur anys. Llavors fou quan el vaig conèixer.
El recordaré com animador de la nova experiencia de la revista Actuel Marx i dels Congresos Marx Internacional. Eren moment difícils per a el marxisme, alguns volien tirar el nen amb l'aigua bruta. El seu càrrec de rector de la Universitat de Paris X ( Nanterre) fou un bon ajut en aquestes tasques. En un d'aquest congressos ell i la Nadya varen tenir la gentilesa d'acollir-me a casa seva per tal de fer més suportable una estança al congrés sense cap altre suport econòmic. Mai no he tingut uns hostes tant atents ni fraternals.
El recordo també l'any 1998 l'any del 150 aniversari del Manifest en aquella impressionant conferencia internacional a Paris, en que semblava possible una repressa unitàira i plural del marxisme.
El recordo a la Universitat Autònoma de Barcelona el maig de l'any 2001, en que fou presentat pel director del departament d'història moderna i contemporània, Francesc Espinet.
El recordo a Amayuelas en la trobada anual de formació de Corriente Roja. El segon cop que ell hi va anar, jo no hi vaig poder acudir.
Dificil d'oblidar la seva intervenció a la trobada "Comunismes", organitzada per Espai Marx, La FIM, i El Viejo Topo, a Barcelona, l'any 2006.
Intervencions totes elles memorables. Intervencions d'un filòsof comunista, rigorós, coherent, un del darrers grans del segle XX.
En algunes ocasions havia proposat als amics de Sabadell per la República la posibilitat de portar-lo a una dels nostres cursos de republicanisme. Ja no serà possible
Amic Georges, que la terra et sigui lleu!
Viuràs sempre en la nostra memòria!
Podeu llegir coses escrites per en Georges Labica a les següents adreces:
Plan oficial de Georges Labica:
¿Violencia?¿qué violencia?
Demasiados hombres:
Trobada "Comunismos":
Maximilien Robespierre: la causa del poble.
Presidenciales 2007. La cueva del ciego
Nuevo libro de Georges Labica:
És una primera selecció d'urgència. Ho ampliarem
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada