divendres, 19 de març de 2010

CRISI ECONÒMICA

Xerrada-debat
Jorge Beinstein.Crepuscle del capitalisme i esperances al començament del segle XXI
Francisco Ferrer (Seminari Taifa). L'impacte de la crisi a l'estructura productiva de l'estat espanyol
Dissabte, 27 de març a les 11,00 hores
Lloc: carrer Mallorca, 96 entresol A, Barcelona
Organitzen:
Sindicat COBAS
Espai Marx












diumenge, 14 de març de 2010

Murió Jean Ferrat, el último de los grandes de la canción francesa


El cantante Jean Ferrat, un artista comprometido con los ideales comunistas, y considerado el último de los grandes de la canción francesa junto a Jacques Brel, Leo Ferré y Georges Brassens, murió el sábado, informaron autoridades locales en Ardèche (sur de Francia) donde vivía.


Prolífico y discreto, Jean Ferrat, de 79 años, compuso e interpretó unas 200 canciones, en las que mezclaba textos comprometidos, homenajes al poeta y novelista Louis Aragon y declaraciones de amor a Ardèche, su región adoptiva, donde vivía desde hacía muchos años.

Nacido el 26 de diciembre de 1930 en Vaucresson (suburbios de París) y registrado con el nombre de Jean Tenenbaum, perdió a la edad de 11 años a su padre, quien era un judío emigrado de Rusia y deportado a Auschwitz. Ferrat fue salvado gracias a militantes comunistas, algo que nunca olvidó.

Después de la Segunda Guerra mundial abandonó los estudios de bachillerato para ayudar a su familia y consiguió trabajo como asistente en un laboratorio de química hasta 1954, fecha en la cual comenzó a cantar en los cabarets parisienses.

Rápidamente, Jean Ferrat decidió interpretar textos comprometidos, como "Nuit et Brouillard" (Noche y niebla, 1963), que habla de los horrores de la deportación durante la guerra --una canción que no fue difundida por las emisoras-- y luego "Potemkin" (1965), a la gloria de los marineros del acorazado del Mar Negro cuyo amotinamiento fue el preludio de la Revolución rusa de 1905, también prohibida.

Simpatizante del Partido Comunista sin haber sido nunca miembro, Ferrat tomó cierta distancia en su momento con el régimen soviético.

De esta forma en su canción "Camarada" denunció la invasión rusa a Praga en 1968, y en "Bilan" (Balance) criticó el "balance globalmente positivo" hecho por el Partido Comunista francés sobre los países del Este.

"Era un hombre como cualquier otro. El quería vivir la misma vida de la gente del pueblo, y no una vida de estrella. Y sin embargo, si la población de Antraigues es conocida, se lo debemos a él", recalcó el alcalde, Michel Desanti, vecino y amigo del cantante desde "hace 18 años".

"Para nosotros, era el último de los grandes de la canción francesa con Brel, Ferré y Brassens, pero era ante todo un hombre como cualquier otro", insistió.

El artista llegó a Antraigues en 1964, instalándose definitivamente en 1973 en este pueblo de 600 habitantes, en una casa ligeramente aislada.

En 1974, dos años después de haber cesado de presentarse en escenarios, y luego en 1995, consagró con éxito dos discos a Louis Aragon.

En una de las raras entrevistas que concedió a la televisión francesa, en 2003, Ferrat criticó la gran industria discográfica, estimándola peligrosa para la libertad creativa.

Jean Ferrat se casó con la cantante Christine Sèvre, fallecida en 1981.

Mucha gente llegaba a Antraigues para conocerlo y saludarlo y verlo jugar con sus amigos a la petanca en la plaza del pueblo.

Desde hacía varios años, no obstante, Jean Ferrat tenía problemas de salud y ya casi no salía a la calle.

El cantante, que fue concejal de Antraigues, había dado al hotel del pueblo el nombre de "La montagne", una de sus más célebres canciones, "pero no quiso jamás que se bautizara con su nombre una de las escuelas", recordó el presidente del Concejo de Ardeche, el socialista Pascal Terrasse

dissabte, 13 de març de 2010

El projecte antidemocràtic del feixisme espanyol: debats de postguerra (1940-1950)


DIMARTS 16 de MARÇ de 2010, a les 19 hores, al Casal Pere Quart de Sabadell, es desenvoluparà la QUARTA CONFERÈNCIA del cicle “Els orígens del futur. Elements de republicanisme”, organitzat per l'Associació Sabadell per la República i l'Aliança Francesa, amb la col·laboració del Departament d'Història Moderna i Contemporània de la UAB.

Aquesta conferència serà pronunciada per FERRAN GALLEGO, i es titula

El projecte antidemocràtic del feixisme espanyol: debats de postguerra (1940-1950)

A l'acabar la guerra civil, sectors diversos addictes al Nou Estat van plantejar com legitimar-lo mitjançant referències a la naturalesa antidemocràtica específica de l'autèntica Espanya, tant la històrica com la què es va tornar a posar en peus el 18 de juliol. Per això, es van dedicar a reivindicar, lluny del que sol pensar-se, la Monarquia Universal del segle XVII que s'acompanyava per la Contrarreforma, i no l'Imperi de Carlos V renaixentista al que solem associar la imatge de la retòrica del nou règim. La religió passava a ser una forma d'establir un món modern catòlic o una contrarrevolució catòlica (segons es tracti dels falangistes o dels integristes de ARBOR). Aquest debat sobre la pròpia legitimitat passa a trobar punts de referència en el món clàssic (defensa de l'irracionalisme grec per Tovar), en l'Espanya dels tratadistes de la decadència (Maravall, Palacio Atard), en la lluita contra 1848 (Calvo Serer, Pérez Embid) o en la reivindicació del 98 (Laín, Ridruejo). En aquesta dècada de postguerra, el règim busca una identitat que permeti establir la modernitat de la contrarrevolución espanyola, i que faci de la derrota de la República la manifestació de la seva impossibilitat essencial i històrica per al govern d'Espanya.

Ferran GALLEGO és professor del Departament d'Història Moderna i Contemporània de la UAB. La seva línia de recerca fonamental s’ha orientat a l’estudi del populisme nacionalista a Amèrica Llatina i, des de meitat dels anys 1990, al feixisme espanyol i europeu, així com a la nova extrema dreta posterior a 1945. Entre els seus llibres més coneguts estan De Munich a Auschwitz. Una historia del nazismo (2001), Por qué Le Pen(2002), Una patria imaginaria. La extrema derecha española, 1973-2005 (2006), Barcelona, mayo de 1937. La crisis del antifascismo en Cataluña (2007) i El mito de la transición. La crisis del franquismo y los orígenes de la democracia, 1973-1977 (2008). Ha publicat nombrosos articles en les revistes Historia Social, Afers, Ayer, Boletín Americanista, Anuario de Estudios Americanos, Iberoamerikanisches Archiv, Archipiélago, Anthropos, Revista de Occidente i El Viejo Topo. Actualment investiga sobre la formació de la cultura política del franquisme.

La logique et l'histoire chez Hegel et Marx

dissabte, 6 de març de 2010

Mateu Morral i la cultura obrera autodidacta a Sabadell (1900-1939)

El proper DIMARTS 9 de MARÇ de 2010, a les 19 hores, al Casal Pere Quart de Sabadell, es desenvoluparà la TERCERA CONFERÈNCIA del cicle “Els orígens del futur. Elements de republicanisme”, organitzat per l'Associació Sabadell per la República i l'Aliança Francesa, amb la col·laboració del Departament d'Història Moderna i Contemporània de la UAB.

Aquesta conferència serà pronunciada per EDUARD MASJUAN, i es titula

Mateu Morral i la cultura obrera autodidacta a Sabadell (1900-1939)

A través de Mateu Morral es fa un recorregut pels fonaments culturals dels medis obrers de Sabadell del primer terç del segle XX. En un moment històric en el que la cultura obrera es troba lligada a la innovació social i conforma el substrat de la revolució. Uns medis obrers de Sabadell que s’hi troba el ferment cultural encaminat a l’emancipació de la tradició catòlica i té per objectiu substituir aquesta per una cultura universal i laica.

Així es fa un repàs per l’estel d’innovació cultural obrera que pretenia posar fi al monopoli catòlic sobre el pensament, l’educació i envers la totalitat de les relacions humanes. Es tracta de revisar doncs, el conglomerat d’aquesta dissidència anarquista i republicana que des de l’atemptat reial de 1906 perpetrat per Mateu Morral es trobà sempre sota el punt de mira governatiu. A la vegada, s’exposen algunes d´aquestes manifestacions culturals procedents d’aquesta utopia obrera que actua com a dinamitzadora per a cercar una societat més humana inspirada en l’ordre natural que permetia el conreu dels sentiments i les facultats de les persones envers l’experimentació dels seus pensaments. Algunes de les manifestacions culturals que s’analitzen es troben en el teatre sociològic, l’escola integral o racionalista, el neomalthusianisme (procreació obrera conscient), l’excursionisme científic, l’idioma internacional esperanto, etc.

EDUARD MASJUAN és Doctor en Història Econòmica per la Universitat Autònoma de Barcelona (1998). Forma part del Grup de Recerca de Qualitat en història econòmicoambiental del Departament d’Economia i Història Econòmica de la Universitat Autònoma de Barcelona.

És autor i coautor de diversos llibres i articles científics en revistes especialitzades nacionals i internacionals sobre urbanisme i demografia amb títols com: Urbanismo y Ecología en Catalunya o La ecología humana en el anarquismo ibérico. Un altre dels eixos centrals d’estudi de l’autor és la història de la cultura obrera autodidacta amb títols de llibres com: Medis obrers i conflictivitat social a Sabadell. Universitat Autònoma de Barcelona, 2006 i Un héroe trágico del anarquismo español: Mateo Morral, 1879-1906. Icaria editorial, Barcelona, 2009.