dilluns, 18 de novembre del 2013

COM ENS AFECTA LA NOVA REFORMA DE LES PENSIONS?



En els darrers 6 anys amb l'excusa de la suposada insostenibilitat del sistema públic de pensions, els governs de Zapatero i Rajoy han dut a terme tres grans reformes de la Seguretat Social que han suposat segons les dades oficials (i de la mateixa patronal CEOE):

·      Reducció de les noves prestacions entre un 20% i un 30% per els nous pensionistes.
·      Congelació de les pensions ja aprovades durant 2011, 2012 i 2013, reduint el poder adquisitiu de les persones pensionistes a través d'augments inferiors al IPC (Índex de Preus al Consum). Per tant una persona pensionista pot comprar menys ara que el que podia comprar fa tres anys.

La Nova Reforma de les Pensions que entrarà en vigor a partir del Gener del 2014, agreujarà encara més la situació de milions de pensionistes que de mitjana no arriben als 850€ mensuals (molt per sota de la mitjana europea), quantia que es redueix a 650€ en el cas de les dones. Lluny de ser excessives, una gran majoria només disposen de unes pensions de misèria, que a més en molts casos constitueix  la única font d'ingressos de la que en depenen també els seus fills i filles en situació d'atur i llurs famílies.

NO ÉS VERITAT QUE EL SISTEMA PÚBLIC DE PENSIONS SIGUI INSOSTENIBLE
L’argumentació que ha fet servir el Govern per a portar a terme totes aquestes reformes es basen en dubtosos pronòstics d’institucions com el Fons Monetari Internacional (FMI), el Banc Mundial, la Unió Europea i el Ministeri de Treball que adverteixen de la insostenibilitat de les Pensions.
·      Els pronòstics que han fet les institucions internacionals situaven ja fa molt de temps el dèficit del sistema públic de pensions a un mitjà o llarg termini, però aquests pronòstics mai s’han acabat complint.
Cal tenir en compte que aquestes institucions estan vinculades a les grans entitats financeres, que tenen interessos econòmics per ampliar un mercat suculent que té com a producte els fons de pensions privats.
·      Actualment i tal com es va pactar en el Pacte de Toledo, les pensions públiques contributives es financen amb les cotitzacions socials de les persones que estan treballant. Però és fals que la despesa en pensions només es pugui finançar amb les cotitzacions socials dels treballadors actuals. A cap altra política pública se li exigeix que estigui finançada per una font d’ingrés concret, sinó que és finançada amb els conjunt de recursos públics, la major part d’origen tributari.

LA NOVA RETALLADA DE LES PENSIONS
La darrera Reforma de les pensions del 15 d’abril de 2013 regulava que el nou sistema seria avaluat el 2027 per analitzar si era sostenible i poder impulsar així les contrareformes que tenien previstes. Però el Govern s’avança i al maig encarrega una comissió de 14 “experts” (10 d’ells representants de la patronal bancària i de les assegurances) un informe per avaluar la sostenibilitat del Sistema Públic de Pensions. Com era d'esperar l'informe deia que calien més retallades al sistema. El 13 de setembre passat el Consell de Ministres ja va analitzar l’informe i es preveu que aquesta nova llei molt més restrictiva entri en vigor l’1 de gener de 2014.

Aquesta nova llei suposa entre altres coses:
·      Congelació de les pensions per llei. Es proposa que no s’apliqui l’augment automàtic de les pensions segons l’IPC, que garantia el manteniment del poder adquisitiu de les persones pensionistes. En el seu lloc s’aplicaria una complicada fórmula (amb diferents variables econòmiques manipulables pel govern) que donaria augments amb un mínim del 0,25% i un màxim de l’IPC més 0,25%. L’aplicació d’aquesta fórmula pot representar una pèrdua mitjana del 28% de les pensions en només 15 anys. El Govern ja ha declarat davant els poders financers que volen que per aquest sistema els pensionistes deixin de percebre en termes globals uns 33.000 milions d’euros els propers 9 anys (segons càlculs del govern). Segons càlculs sindicals aquesta retallada pot arribar als 84.000 milions d’euros.
·      Factor de sostenibilitat: Una altra de les mesures que incorpora la nova llei (i que cal sumar a l’anterior) és que es preveu vincular el càlcul de les pensions amb un nou índex que es basa en l’esperança de vida als 67 anys. Si aquesta esperança de vida creix les pensions es veurien reduïdes també per aquesta raó. Aplicant aquest nou factor al canvi de l'esperança de vida dels darrers 30 anys, les pensions actuals i futures es veurien reduïdes fins a un 18%.

LA QÜESTIÓ DE FONS: EL REPARTIMENT DE LA RENDA
Segons l’evolució de les pautes demogràfiques la despesa en pensions creixerà en un futur. Però això no vol dir que no hi hagi diners per a pagar-les, perquè també augmentarà la productivitat i perquè és fàcilment assumible si es reparteix entre els diferents sectors de la societat, i especialment si es fa contribuir a aquells sectors que concentren la riquesa i que actualment no estan contribuint en el pagament de les pensions.

RETALLAR LES PENSIONS ÉS UNA QÜESTIÓ POLÍTICA
Per tant, retallar els imports destinats a pagar les pensions es una voluntat política i no de sostenibilitat financera. Amb aquestes reformes estan impulsant a un ritme accelerat, una sèrie de canvis substancials en el nostre model de societat:
·      L’allargament de l’esperança de vida de la població passiva (la que ja no és productiva), es considera només un cost, quan en realitat viure més anys hauria de ser un fet positiu.
·      Es vol imposar un càlcul de la pensió com si fos una assegurança privada, quan en realitat és un dret social.  Les prestacions haurien de permetre que la gent gran mantingui un nivell de vida suficient i no condemnar-los a la pobresa.
·      Les retallades en la cobertura del sistema públic de pensions pretenen forçar a la població treballadora a contractar plans de pensions privats que no només no se’ls podran permètre (es calcula que només el 10% de la població treballadora) sinó que a més a més, i com ja hem vist, tenen un risc molt elevat per a les persones que els contracten i en canvi donen  molts beneficis a les empreses que els gestionen.
·      Hi haurà un empobriment progressiu entre la gent gran i de les famílies que depenen, cada cop més de les seves pensions. La distància entre rics i pobres s’accentua de forma accelerada.





CONTRA AQUESTES RETALLADES , ALS I LES PENSIONISTES (ACTUALS I FUTURES) NOMÉS ENS RESTA MOBILITZAR-NOS I ATURAR D’UNA VEGADA PER TOTES AQUESTA AGRESSIÓ ALS DRETS LABORALS I SOCIALS.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada