Ahir vaig penjar un al meu mur de Facebookpost que deia això: “Estimats ex-comunistes
espanyolistes. Ara aneu i voteu PSC".
El post venia acompanyat per dues notícies. A la primera noticia, en Duran Lleida deia que ell votaria PSC a les properes eleccions. A la segona
noticia, s'informava de que en Duran desenvolupa, en l'actualitat tasquesimportants per la organització patronal CEOE.
Una altra notícia:
Exdirigentes de PSC y UDC combatirán la independencia desde el catalanismo
(Si cliqueu els enllaços hi trobareu la noticia respectiva).
La posició de Duran en ambdós
casos és coherent: sempre ha estat un representant orgànic de la gran patronal
catalana i, en l’actualitat el seu partit te un acord amb el PSC. Ningú no es
pot enganyar, ni enganyar als altres: qui voti PSC votarà també el partit de Duran i portarà un membre d’Unió
(l’ Espadaler) al Parlament.
Alguns companys, que no em consta que siguin "EX-COMUNISTES" i
d'altres companys que proclamen a qui vulgui escoltar-los que segueixen essent
comunistes, s'han ofès. Per molt que ho pensi, no entenc el motiu pel qual us
heu sentit al·ludits. Si no sou EX-COMUNISTES, el post no anava adreçat a
vosaltres estimats companys.
El post anava dirigit als ex-comunistes que estan fent campanya directa
o indirecta a favor del vot al PSC. Per tant, aquells companys que no son
"ex-comunistes" no s'havien de sentir concernirá. No calien tants escarafalls i
encara menys, algun que altre insult.
Davant la petita onada d'arguments vessats en contra de la meva posició, vull aclarir algunes petites qüestions:
1.- Respecto a alguns ex-comunistes tant o més que a aquells que es
proclamen comunistes i actuen com a nacionalistes (catalans o espanyols). I hi
han ALGUNS ex-comunistes que mereixen força respecte per la coherència i pel valor demostrat: quan s'han adonat de que ja
no eren el que creien ser, enlloc d’embolicar la troca han proclamat la seva
nova condició. Coherència. Admirable. Però aquesta admiració per la coherència
mostrada per aquesta petita part dels ex-comunistes no exclou la necessitat de
la crítica i de la polèmica envers les seves posicions polítiques.
2.- Cadascú fa amb les seves creences pasadas o presents allò que considera
oportú. És natural. L’ésser humà és una màquina de trobar justificacions per a
el seus actes. Per exemple: hi han nacionalistes ( espanyols o catalans) que cerquen
una justificació per a el seu nacionalisme en el seu passat ( o suposat
present) comunista. És una incoherència: el comunisme és la crítica més aguda
que s’ha fet mai al nacionalisme. Però és lògic: toto intenta vestir la propia incoherencia amb un relat "coherent".
3.- El meu respecte cap a els ex-comunistes que fan campanya pel vot al
PSC, no exclou la polèmica ni la crítica política. Des de quan respectar una
persona vol dir respectar les seves opinions? Per quin motiu jo no hauria de
criticar o polemitzar amb una posició política que em sembla profundament errònia? Les persones són respectables, les
4.- Demanar el vot pel PSC des de posicions "comunistes" ha estat sempre,
però encara més en les actuals circumstàncies, un error i una tremenda
incoherència. Seguiré en campanya contra una posició política que crec que és una
mostra de recolzament al règim actual.
5.- Estimats companys, crec que esteu totalment errats. Intento comprendre
els vostres motius però em semblen incomprensibles. En el punt següent explico
els motius de la meva posició radicalment contrària a la campanya que fan
alguns ex-comunistes demanant el vot al PSC.
6.- MOTIUS PER A NO VOTAR AL PSC EL PROPER 21 DE DESEMBRE.
a- Votar al PSC avui és portar al Parlament a la gent d’Unió;
b- Votar al PSC avui és votar per l'aplicació del 155 i per l'empresonament de polítics que intenten aplicar el seu programa electoral.
c.- Votar al PSC avui és, i sempre ha estat, recolzar a l’anomenada “esquerra
del règim”. És a dir votar pel règim borbònic, corrupte i profundament capitalista.
No només es tracta del 155 si no, essencialment, del 135.
d.- Votar al PSC avui és votar Felipe González o Susana López i la resta de barons territorials. Que són aquells qui manen realment al PSOE i, per tant al PSC:
e.- Adduir que votar Catalunya en Comú significa votar l’independentisme
és, simplement enganyar o auto-enganyar-vos. Catalunya en Comú, ni oficialment,
ni majoritàriament, no és independentista, encara que hi hagi gent
independentista en el seu interior.
f.- Adduir que votar Catalunya en Comú és votar a un partit que POTSER s’aliï
amb ERC és en una simple suposició, un futurible no demostrar és una sospita, un
fantasma mental, una por. Utilitzar aquest fantasma d’una cosa que “potser
podria passar”, però que no és segur que passi, per a continuació argumentar el
vot a un partit com el PSC, no s’aguanta.
g.- El fet real i concret és que el PSC ja té un acord amb el partit
de Duran; que el PSC és un puntal del sosteniment del PSOE al govern de Rajoy; que el
PSC actual té una única política d’aliances: anar amb el PP o amb l’extrema
dreta de Ciutadans. Fets concrets, no futuribles. Un altre argument de fet: el PSC, ja va governar amb ERC i
amb IC. O és que no recordem el tripartito? Què vàreu votar llavors?
h- Comprenc la vostra reticència a votar Catalunya en Comú. Jo, no sé
encara qué votaré a les properes eleccions o, ni tant sols sé si votaré. Si que
sé que seré coherent amb la meva pròpia història: no sols no votaré al PSC, si
no que faré campanya contra els arguments falsaris d’ aquells que tot recordant
en el passat havien estat comunistes, ara fan campanya a favor del PSC.
Recordo allò que he dit al principi: aquests aclariments no inclouen als
companys que no son ex-comunistes. No és argument "ad Hominem". És crítica política als arguments
S'adreça a críticar, exclusivament els arguments que pretenen arrossegar a la gent cap a el fangar de la col·laboració en el règim.
