dissabte, 28 d’octubre de 2017

L’enlluernament.




L'esdeveniment és enlluernador. Interpel·la la nostra educació sentimental, la nostra identitat. No ens deixa pensar autònomament. Ens col·loca en estat de shock.

Els nacionalismes confrontats apel·len a les nostres vísceres, a la nostra etologia, al nostre sentiment de pertinença a la família, al petit grup, a la tribu urbana o rural a la que cadascú pertany. Està en la seva natura: els nacionalismes es necessiten entre ells per a tenir un enemic, per a estrènyer les pròpies rengleres, per a impedir els individus i les classes subalternes pensar amb autonomia.

L' esdeveniment enlluernador, ens fa retrocedir a l'etapa corporativa, de gremi, de grup particular. Ens impedeix pensar en termes de l'interès general, ens a dir, ens impedeix pensar en termes d'hegemonia, d'aliances, de proposta nacional popular.

I ho fa de forma tan total, que no ens deixa pensar el el "què fer" de manera autònoma. Ens imposa el seu calendari, els seus ritmes, els seus temps.

En aquest context no sempre resulta fàcil pensar com internacionalista, és a dir com a partidari a l’ensems de la unió lliure dels pobles i del dret d'autodeterminació. De les dues coses, que són indestriables. No hi ha unió lliure dels pobles sense autodeterminació.

En aquest context no resulta fàcil pensar en el conjunt del procés en curs, en la seva dinàmica interna, en el ritme de desenvolupament, contradictori, complex i no els seus episodis  particulars. Si no podem fer això, ens col·loquem en una “Dragon Khan” sentimental, passem de l’eufòria a la depressió, de l’essencialisme més desaforat al nihilisme en lo nacional, a la defensa irracional de postures suposadament “de classe”, que obliden la lliçó dels nostres clàssics: allò nacional i allò social són indestriables; la lluita de classes mai no es dona en estat pur; per a emancipar-se socialment les classes subalternes han d’elevar-se a “classe nacional”... etc.

En aquest context no resulta fàcil esbrinar el rerefons de l'esdeveniment i del conjunt de procés. No resulta fàcil esbrinar  per què s'ha produït de la forma concreta en que s’ha produït i no d'una alta manera, a qui beneficia cada una de les postures en joc, quina complicada combinació de factors ha produït els resultats que tenim davant dels nassos i que no encertem a comprendre. No resulta fàcil pensar en els interessos que s'amaguen darrera dels discursos i de les postures "glorioses" pensades per impactar en la galeria.

He de dir que hi han dies en que no aconsegueixo assolir aquests objectius metodològics mínims.

Avui és un dia d'aquests.

Escrit a Sabadell, en el segon dia de l’efímera república catalana,
28 d’octubre de 2017

Zero a l’esquerra


dijous, 26 d’octubre de 2017

Activitats Sobre la revolució russa a Sabadell

Informo de dues activitats sobre la revolució russa fetes a Sabadell de les que tinc coneixement.  També d'una que es farà el proper dissabte.
Si algú en coneix alguna més agrairia que en passi la info.

I

Des de fa un temps, El Taller de Lectures politiques del centre social ocupat l'Obrera està llegint el llibre Cristopher Hill.


Podeu posar-vos en contacte amb el Taller de lectures politiques de l'Obrera, visitant el seu mur de Facebook 

Mur del Taller de lectures politiques de l'Obrera

II

El passat dimarts 24 d'octubre l'Alejandro Andreassi, va fer una conferencia al Casal Pere Quart, organitzada per la Universitat Popular de Sabadell. Poso algunes fotos.



En la següent sessió de la UPS, dimarts 7 de novembre, en Gerard Marin farà una presentació del Manifest Comunista.

Podeu saber més coses sobre la UPS pitjant a:

III

El proper dissabte xerrada organtizada per Endavant a Can Capablanca


Si hi han altres actes que arribin al meu coneixement els aniré publicant.






dimecres, 4 d’octubre de 2017

Petits símptomes d’allò que s’albira



 El president de la Generalitat, un “fora llei” segons la vicepresidenta del govern espanyol. La qualificació no es casual. Als fora llei se’ls posa a la presó. Fa mig segle se’ls hi podia disparar sense avisar.  

El major dels Mossos imputat per sedició ( possibles 10 o 15 anys de trena). El comandant de les forces repressives catalanes és elevat a la categoria de màrtir per part dels aparells d’estat.

Els presidents de les entitats indepes també imputats per sedició (la mateixa pena).

Possible il·legalització d’algunes entitats o partits  ( no dono idees, que me les poden agafar).

Moviments logístics l’exercit ( avís d’una aplicació suau de l’article 8 de la consti?).

Els somriures es comencen a congelar. La por recorre les rengleres de la rebel·lió catalana.

L’ òrgan monàrquic La Vanguardia ement el toc de retirada.

Les propostes de mediació semblen arribar tard: ni el govern d’ Espanya ni el rei manifesten no voler negociar amb els “fora llei”.

Primeres manifestacions obertes de la identitat espanyola, ben present a la societat catalana. He escoltat picar cassoles en el moment que parlava Puigdemont o el desigual ressò de la vaga “general” en la producció industrial. Que la idea de la “fractura” repetida cansinament per Ciutadans, el PP i els mitjans de comunicació de la dreta espanyola faci forat en gent del carrer. Esperem que la manifestació espanyolista del diumenge que ve no capitalitzi aquesta realitat sociològica.

Si no es vol que l’extrema dreta capitalitzi aquesta realitat sociològica, calen gestos. Però per a fer gestos, primer s’ha de reconèixer la realitat i els estrategues de la revolució dels somriures no semblen tenir constància d’aquesta realitat.

Seguirem... avui a les 10h intervinc a Ràdio Sabadell 94,6.





dilluns, 2 d’octubre de 2017

NO FER-SE TRAMPES AL SOLITARI

SOBRE EL CARÀCTER DE CLASSE DE LA VAGA GENERAL DE DEMÀ



He llegit que alguns amics i camarades es volen esborrar de CCOO per que el sindicat s’ha sumat ( de manera una mica tardana, però ho ha fet) a la vaga general de demà.
La primera cosa que em sorprèn és que hagin pensat en esborrar-se del sindicat ara i no quan el sindicat ha signat alguns dels pactes socials anteriors en les darreres dècades. Ho dic des del respecte absolut als companys que segueixen a CCOO. Cadascú sabrà allò que es fa. Però no ha deixat de sorprendre’m el moment  escollit per aquests companys per a convertir-se en “sector crític”. També m’han sorprès  els arguments emprats.
Llegeixo en alguns murs de Fcebook, que CCOO s’ha convertit en un sindicat vertical. També que la vaga es fa amb permís de la patronal, inclús impulsada per la burgesia. Imagino que la patronal es deu haver fet de la CGT, de la IAC o de Cobas.
Respecte absolut per les posicions dels companys i amics. Però també els demano que es respectin ells mateixos i que no es facin trampes al solitari.
Tres cosetes:
1.- La patronal no convoca la vaga. Per suposat que no ho fa Foment del Treball, el Cercle d’Economia, La Camara de Contractistes d’Obres de Catalunya, ni la resta d’organitzacions de la gran empresa. Tampoc ho fa Telefònica, la Caixa, la SEAT, la Nissan, el Banc de Sabadell, Aigües de Barcelona, Gas Natural, CArrefour, El Corte Inglés, Mercadona ni cap gran empresa.
2.- La Pymec i CECOT participen a la Mesa per la Democràcia, però no convoquen l’atur. La CECOT ho diu amb totes les lletres: És per aquest motiu que, com a membres de la Taula per la Democràcia no ens hem adherit a cap vaga general, que és l’àmbit on es dirimeixen els conflictes laborals” . La pela és la pela. Ells lluiten per la independència però la protesta contra la repressió del poble no els ha de costar ni un euro. A aquell que faci vaga en una empresa d’aquestes patronals li descomptaran el dia si no l’acomiaden. Una forma ben estranya de convocar vagues, a fe de deu!
3.- Segurament a la administració i a les empreses públiques dependents de la Generalitat i dels ajuntaments indepes, la vaga serà fàcil de fer. Aquí si que la patronal està a favor de la vaga i els serveis mínims seran molt més reduïts que quan es tracta de recuperar el poder adquisitiu dels salaris o per acabar amb la precarietat.
En resum: no crec que es pugui caracteritzar a CCOO ni als sindicats minoritaris convocants com a sindicats verticals per haver fet aquesta convocatòria. No entro en d’altres temes. Per això, crec que no.
Amics i companys haureu de buscar un altre argument per a no parar demà.
O, permeteu-me la ironia i la broma: si demà no pareu estareu d’acord amb la patronal de la gran i de la petita i mitjana empresa.

És cert que la mobilització de demà ( només li diré vaga general quan constati que hi ha vaga general: les he fetes totes i sé de què parlo) té un caràcter que no és netament obrer. Té un caire més popular, més interclassista. Però els comunistes sabem de tota la vida que, a cops són necessàries aliances amb d’altres sectors populars i democràtics. Sobre tot si amb això denunciem la presencia i la actuació que actuen salvatgement amb la població. Si és contra la repressió es tracta d’una aliança correcta i que ajuda a aïllar l’enemic principal.
En fi, és una mica avorrit tenir de explicar coses de pre-escolar de marxisme a gent que es diu comunista. Però els temps ho exigeixen. I perdoneu, no volia ofendre a ningún.

Zero a l’enquerra

POSICIONAMENTS DE CECOT Y DE PYMEC